La rota de Johann Bessler
Johann Bessler’s wheel, par John Collins
Traduida de engles par Michel Gaillard
A la 6 junio de 1712, en Deutxland, Johann Bessler1 (ance conoseda par sua alias Orffyreus) ia anunsia ce, pos multe anios de fali, el ia susede desinia e construi un macina de move eterna. Tra plu ca des-cuatro anios, el ia esibi sua macina e ia permete ce on esamina lo completa. Longo la conselas de la siensiste famosa Gottfried Leibniz, ci ia esamina la aparato, el ia conseta cuantiosa mostras e probas desiniada per proba la validia de sua macina sin ce el revela la secreta de sua desinia.
Karl, la landgraf de Hesse, ia permete ce Bessler vive, labora e esibi sua macina a la castel prinsal de Weissenstein. Karl ia es un om de reputa nondisputable, e el ia insiste per serti la alegas de la inventor ante ce acel ta es permeteda a ave abiteria ala. La inventor, con esita, ia acorda con esta e, de cuando la macina ia es esaminada ja sasiante, Karl ia autori la publici de sua aproba de la macina. Tra anios, Bessler ia es visitada par multe persones de states diversa, siensistes, ministros e persones reial. Plural esaminas ofisial ia es esecutada e, a cada ves, la esaminores ia conclui ce la alegas de la inventor ia es autentica.
Tra multe anios, Karl ia vei, e on ia deside ce la inventor ta debe parti de la castel, e ce el reseta un abiteria en la vila prosima de Karlshafen. An con la evidentia forte concreta ce sua macina ia es autentica, Bessler ia fali securi alga vende de sua macina e, pos plu ca tredes anios, el ia mori povrida. Sua mori ia aveni pos cuando el ia cade de un molin de venta cual on ia comanda ce el construi. La molin de venta ia es interesante desiniada, con un ase vertical, permetente de benefica de la ventas de cualce dirije.
El ia esije un monton de mone de 100 000 taleres2 per revela la secreta de sua macina de move eterna; esta custa ia es sola posible per la res e la prinses, e, an si multe de los ia es interesada, nun ia es preparada a acorda con la termas de la trata: Bessler ia esije ce on dona a el la mone e ce la compror prende la macina sin ce el ia vide ja la operadores interna. Los ci ia xerca compra la rota – car la macina ia ave esta forma –, ia insiste per vide la operador secreta ante ce los sede la mone. Bessler ia es temente ce, direta cuando la desinia ia es conoseda, la comprores ta parti a via, sabente como los pote construi la macina, e ce el oteni no cosa per sua labora.