George Boeree | Re: [LFN] abrabi es un lingua comunia baseda en arabian e ivri ma en la moda de lfn
- Autor: George Boeree (“cgboeree”)
- Tema: Re: [LFN] abrabi es un lingua comunia baseda en arabian e ivri ma en la moda de lfn
- Data: 2008-12-29 16:22
- Mesaje: 3005 (a supra, presedente, seguente)
"a seno" per umanes, e "a mamela" per animales. Jorj Cloquet hated reality, but realized it was still the only place to get a good steak. - Woody Allen  On Dec 29, 2008, at 9:58 AM, Ray.Bergmann wrote: > Alo amis, > > Me ave un demanda. Un parola abrabi sinifiante "bebe" es "radia", ce > sinifia "suckling" en engles. Ce es "suckling" en lingua franca nova? > > Salutes de Ray. Me espera vos va plase se mi opera comensanta ce es > su. > > *lingua franca nova* > > *abrabi* > > *arabi* > > *ivri* > > abrabi: lingua comunia baseda en arabian e ivri** > > abrabi: luga xarakia basis bi arabi ua abri > > abrabi: lughat mushtarakah 3alae asaas ba-al-3rabiyyah wa > al-3abriyyah** > > abrabi: safah meshuwtefet bises be-3ivriyt ve-3araviyt > > Creol semita es un creol artifisial basada supra arabian e ivri -- el > otra nomo "abrabi" es derivada de la parolas arabian per "ivri" e > "arabian" - abr(iyyah) + (a)rabi(yya). Linguas semita ave sonas ce > linguas non-semita como lingua franca nova no ave. En loco de esta > sonas, creol semita (abrabi) sole usa sonas como en la alfabeta de > lingua franca nova: a, be, ce, de, e, ef, ge, i, je, ke, el, em, > en, o, > pe, er, es, te, u, ve, ex, ze, esetante ce creol semita ance pote > ave ' > entre du vocales, esemplo "ba'ad" sinifia "pos". > > *La Familia*** > > *lingua franca nova* > > *abrabi* > > *arabi* > > *ivri* > > esta es sinco persones.** > > ile eles camis ixes. > > ha'uwlaa2 hum khamsah ashkhaas.** > > eleh hem c7amesh anashiym.** > > es tre enfantes. > > eles salas lades. > > hunaak thalaathah at*faal.** > > yesh shloshah yeladiym.** > > esta es un bebe. > > ile el radia. ile el tinok. > > hadhaa l-rad*iy3.** > > zeh tiynowq.** > > Linguas semita no ave copula "es"! En loco de "es" un usa la pronom > "el". Do "el" sinifia no sola "el" ma "el es". "Eles" es la abrabi > parola abrabi per "los". Sin copula "es" un dise "los tre enfantes" > (eles salas lades) en loca de "es tre infantes". Linguas semita > ance ne > usa "un bebe" ma sola "bebe". "ile el radia" es leteral "esta el bebe" > ce sinifia "esta es un bebe". > > *Numeros* > > *lingua franca nova* > > *abrabi* > > un > > acad > > du > > sinen > > tre > > salas > > cuatro > > raba > > sinco > > camis > > ses > > sis > > sete > > saba > > oto > > saman > > nove > > tisa > > des > > asar > > des-un > > asar-ua-acad > > des-du > > asar-ua-sinen > > des-tre > > asar-ua-salas > > des-cuatro > > asar-ua-raba > > des-sinco > > asar-ua-camis > > des-ses > > asar-ua-sis > > des-sete > > asar-ua-saba > > des-oto > > asar-ua-saman > > des-nove > > asar-ua-tisa > > dudes > > asaren > > ** > > *lingua franca nova* > > *abrabi* > > *arabi* > > *ivri* > > esta es un fia. el es un enfante femin. > > ile el bina. el lada.** > > hadhaa hiya ibnah. hiya bint.** > > zowt bat, zowt yaldah. > > esta es un fio. el es un enfante omin. > > ile el binu. el ladu.** > > hadhaa l-ibn. Wa-hadhaa l-walad.** > > zeh ben, zeh yeled.** > > es du adultes. > > eles sinen baliges.** > > hunaak baalighaan.** > > yesh shnei mevuwgriym.** > > esta es un om. > > ile el ixu** > > hadhaa rajul.** > > zeh iysh.** > > esta es un fema. > > ile el ixa** > > hadhaa hiya imraa'ah.** > > zowt iyshah. > > [Non-text portions of this message have been removed] > [Non-text portions of this message have been removed]