LA ISTORIA DE PSICOLOJIA

Istoria temprana de islam

Alora, en cuando la Impero Roman ia pali, la oportunia per otra sivilias ia crese. On ta duta ce cualcun alora ta divina ce la competor major va orijina en la costa ueste de Arabia. Arabia ia pote susta sua popla sola minima par cultiva. Ma, car lo ia es locada bon entre la imperos rica a sua norde e la recursos nontocada de Africa a sua sude, e plu tarda la vias par mar a India e ultra, Arabia ia pote furni la eleje de intercambia profitosa a sua popla.

Muhammad ia nase en 569 ec en Maca, un vila de comersia prosima a la Mar Roja. Sua madre ia mori cuando el ia ave ses anios, donce el ia es elevada par sua avo, e plu tarda par sua tio. El ia es probable nonalfabetiste, ma esta ia es la realia per la plu de arabis de sua eda.

Cuando el ia ave 26 anios, el ia sposi un vidua rica plu vea ca se par 14 anios, ci ia es sua sola sposa asta cuando el ia mori pos 26 plu anios. Muhammad ia ave des plu sposas – ma no fio vivente. El e sua sposa prima ia consepi un fia, Fatima, ci ia deveni un carater multe importante en la istoria de islam. La fia ia sposi Ali, la fio adotada par Muhammad, ance multe importante en islam.

Cuando el ia es plu vea, el ia deveni plu e plu relijiosa, e ia atenta aprende plu sur iudisme e cristianisme. El ia comensa medita solitar en la deserto e cavas local.

En 610 ec, Muhammad ia adormi en un cava, cuando tradision dise ce la anjel Gabriel ia apare a el e ia dise a el ce el va deveni la mesajor de Dio (en arabi: Allah[¹]). El ia ave esta esperia repetente tra la resta de sua vive. A cada ves, la anjel ia furni un leson (sura) a el, cual el ia debe memori. Estas ia es ultima rejistrada en scrive, e pos la mori de Muhammad, ia es colieda como la libro santa de Islam, la Curan.

Muhammad ia predica a la popla de Maca, ma ia fronti oposas notable par xefes pagan. Cuando la menasa de viole ia deveni plu prosima, el ia parti de Maca per la vila Medina, a cual el ia es invitada, con sirca 200 de sua seguores. Ala, el ia es plu susedosa e ultima ia prende la potia secular de la vila.

Sua relatas con la familias pagan de Maca ia continua dejenera, e relatas con la iudis de Medina, a prima prometente, ia dejenera ance. Un alia entre la familias Meccan e la iudis Medinan ia batalia con la seguores de Muhammad tra alga anios.

En 630, Muhammad ia prende Maca. Pos du plu anios, tota Arabia ia es su sua controla, e islam ia deveni un fortia major. Muhammad ia mori a 7 junio 632 ec.

La mesaje fundal de Muhammad ia es multe simple: On debe aseta Allah como la un e sola dio, e aseta ce Muhammad ia es sua profeta. Dise esta parolas a tre veses, e on es un muslim.

La parola islam sinifia “sede”, pd: on es salvada sola par fida. Allah, ci sabe tota, sabe a ante ci va es salvada o no. Esta idea (cual nos va vide denova entre la protestantes en Europa) tende coraji en batalia, ma ance tende condui un popla a un aseta pesimiste de la state presente, bon o mal. Ma acel aseta no ia aveni en islam asta pos multe sentos de anios!

La Curan dise ce a alga dia (sola Allah sabe cuando), la mores va leva se e reuni con sua spiritos. Los va es judida. Alga va es lansada a un de la sete niveles de enferno. Alga va es permeteda a entra a paradiso – descriveda en un modo multe fisical (e an edoniste a veses). Multe de esta sena deriva de la iudis, ci ia deriva lo de la persianes.

Islam es multe orientada a regulas e tende fusa relijio con la secular. La eglesa e la stato debe es unida. En la Curan, on ave regulas per sposi, comersia, politica, gera, ijenia, etc – multe simil a la leges iudiste, cual Muhammad ia imita. Entre esta regulas, muslimes debe no come la carne de porco o can e no pote ave relatas sesal cuando la fem menstrui, como iudistes ortodox. Muhammad ia ajunta un regula contra alcol. La sosia cual Muhammad ia imajina es simil a tal statos autoritar como Arabia Saudi e Iran oji.

Sposi es corajida, e asteni de seso es pecosa. Poligamia ia es permeteda, an con limitas. Femes, como en iudisme e cristianisme, es suordinada de omes, ma no es videda como propria. Divorsa, an fasil, ia es descorajida forte. Femes ia es egal a omes en la plu de casos legal e finansial. Sclavia, an si lo no es condenada, debe segue multe regulas per umani la institui.

Muhammad e la muslimes ia es jeneral asetante de iudistes e cristianistes (nomida “popla de la libro”, pd: la Biblia), ma paganes no ia es tolerada. Gera e puni par mori ia es asetada e usada par la profeta: “E un ci ataca tu, ataca el en un modo simil” (2:194).

La cultur e lingua arabi, e la relijio islam, ia domina rapida un parte grande de la mundo, de Espania e Maroco a Egipte e Filastin, e a e ultra Persia. Per un periodo, lo ia presenta un fas tolerante e progresiste, e la filosofia muslim ia compete con lo de la elinicas antica.

Sunis e xias

La fende major en islam es entre la sunis e la xias. La fende ia comensa con avenis en la sentenio sete.

Pos la mori de Muhammad en 632, la xefia de la comunia muslim ia pasa a Abu Bakr as-Siddiq, un de la acompaniores la plu prosima de Muhammad. Alga en la comunia ia senti ce esta pasa de xefia no es legal, e ce la titulo de califa parteni vera a Ali ibn Abi Talib. La alega par Ali ia es suportada par la fato ce el ia es la cusin e fio adotada de Muhammad, sua convertida prima (cuando el ia ave nove anios), e la sposo de sua fia Fatima. Ambos lados ia crede ce Muhammad ia eleje spesial sua om prefereda. Los ci ia suporta Abu ia deveni la sunis; los ci ia suporta Ali ia deveni la xias.

La califia ia pasa de Abu Bakr a Umar, e de Umar a Uthman. Uthman ia pasa la rena a Ali. Cuando Ali ia es matada en 661, la califia ia pasa a Muawiya, ci ia fundi la Califia Umaian. Ali ia es enterada en Nadjaf en lo cual es aora Irac, e la loca resta un loca santa major per xias.

La nom suni refere a la sunas, la tradisiones nonscriveda e interpretes de la Curan – un obra simil a la talmud de la iudis. Sunis crede ce la rol de califa debe es un a cual on es elejeda par la xefes relijiosa de la comunia muslim, e no dependente de un desende direta de Muhammad.

La nom xia deriva de la parola per “partito (de Ali)”. Los abita la plu en Iran e Irac este, e entre la filastinis. Los vide alga desendentes direta de Ali – la imames – como nunca falinte e la eritores vera de Muhammad. Ali ia es la imam prima, sua fio Hassan la imam du, e sua fio du Hussein la imam tre. La fios de Ali ia es matada en la batalias contra califa Muawiya. Ma la serie ia fini con la imam 12, ci ia asconde en 940. La plu de xias crede ce la imam 12 va reveni como la Mahdi (Maxia), e reclama sua xefia de la mundo muslim. Entretempo, aiatolas es elejeda per servi como la atendores de islam.

La majoria de sunis e xias es libraliste, an si no par la normas european. En tempos pasosa e rica, on no ave multe desacorda entre los. Ma ambos ave ance setas estrema. Alga xias, per esemplo, ave un tradision de valua martiria, cual deriva de sua esperias de desacorda con la sunis.

La seta estrema suni la plu famosa es la seta Wahhabi, de cual Osama bin Laden ia es un membro. Lo es multe fundaliste: La Curan no debe es interpreteda, ma lejeda en modo leteral; Preas a profetas, santas, o cualce cosa otra ca Dio es proibida; Imajes o monumentos a cualce xef muslim o tombas ornosa per muslimes famosa es proibida; e la Curan debe es la sola fonte de lege secular como ance lege relijiosa.

Un otra grupo famosa es la sufis, ci pote es o suni o xia. Sufis es misticas ci crede ce la ama de Dio brilia tra tota persones e cosas, an tra feia e malia, e ce par ateni un state spesial de mente, on pote esperia direta esta. En esta, los sembla la budisme zen. Sufisme es ance notada per sua usa de parabolas con multe niveles de sinifia, simil a la parabolas de Jesus. Un suclase de la sufis es la darvixes, de ci sua praticas mistica inclui dansas relijiosa.


[¹] Allah es la parola arabi per “la Dio”. Lo deriva de la mesma radis como la ivri Elohim, e ultima de la parola cananes El, cual refere a la padre de tota dios.

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 17 marto 2021 (11:46 UTC).