Introducció en valencià

Valencian	Elefen
Lingua Franca Nova (elefen) és un idioma que ha segut dissenyat per a ser verdaderament simple, coherent, i fàcil de deprendre per a les comunicacions internacionals. Té vàries qualitats:	Lingua Franca Nova (“elefen”) es un lingua desiniada per es vera simple, coerente, e fasil aprendeda, per comunica internasional. Lo ave cualias diversa:
1. Té un número llimitat de fonemes. Sona similar a l’italià o a l’espanyol.	1. Lo ave un cuantia limitada de fonemes. Lo sona simil a italian o espaniol.
2. S’escriu com es pronuncia. Cap chiquet té que passar anys deprenent irregularitats.	2. Lo es scriveda como lo sona. No enfante debe perde multe anios en studia esetas.
3. Té una gramàtica totalment regular, igual que els idiomes criolls del món.	3. Lo ave un gramatica vera simple e coerente, simil a la creoles de la mundo.
4. Té un sistema llimitat i totalment regular de afixes productius per a crear noves paraules.	4. Lo ave un grupo limitada e tota coerente de afisas produinte per crea parolas nova.
5. Té regles ben definides per a l’orde de les paraules, en harmonia en molts idiomes importants.	5. Lo ave regulas bon definida per la ordina de parolas, como multe linguas major.
6. Té una llista de paraules totalment basades en llengües romàniques modernes. Estos idiomes estan molt estesos, són molt influents i han contribuït a la major part del vocabulari de l’anglés.	6. Lo ave un lista de parolas fundida en la linguas romanica moderna. Esta linguas es comun e influosa, e ia contribui la parte major de parolas engles.
7. Està dissenyat per a acceptar en naturalitat els neologismes tècnics llatins i grecs, l’“estàndart mundial” de facto.	7. Lo es desiniada per aseta natural la parolas tecnical de latina e elenica, comun tra la mundo.
8. Està dissenyat per a ser relativament “natural” per als que estiguen familiarisats en les llengües romàniques, sense ser molt més difícil per als demés.	8. Lo es desiniada per apare “natural” per los ci comprende la linguas romanica, ma lo no es min fasil per otras.
Esperem que vos agrade l’elefen.	Nos espera ce tu va gusta elefen!

Fonaments

Alfabet i pronunciació

Lletra	Pronunciació
a	com a en «abad»
b	com b en «burro» (como en francés o en inglés)
c	com c en «cola» (no cigarro)
d	com d en «dado»
e	com e en «eje»
f	com f en «fofo»
g	com g en «gala» (no general)
h	com h en alemán, inglés o andaluza
i	com i en «ibis» o «yo-yo»
j	com y en español argentino
l	com l en «lelo»
m	como m en «mamá»
n	com n en «nana»
o	com o en «ocho»
p	com p en «papá»
r	com r en «rosa»
s	com s en «seso»
t	com t en «titán»
u	com u en «una» o «whisky»
v	com v en «uva» (como en francés o en inglés)
x	com x en «charla» (no como en «Xavier»)
z	com s en «desde»

Orde de les paraules

subjecte – verp – objecte:

• la fem ama la casa   «la dòna ama la casa»

partícules – substantiu – adjectiu:

• la casa grande   «la casa gran»

temps – verp – adverbi:

• me debe pasea atendente   «vaig a caminar en esment»

preposició – substantiu:

• el es en la jardin   «ell està en el jardí»

La gramàtica

-s (o -es despuix de consonants) forma el plural dels sustantius:

• omes e femes   «hòmens i dònes»

ia és el temps passat dels verps

• tu ia labora   «vosté va treballar»

va és el temps futur dels verps:

• tu va labora   «vosté treballarà»

ta és el modo condicional (opcional):

• si me pote, me ta vola   «si poguera, m’agradaria volar»

Un verp pot seguir a un atre si tenen el mateix tema:

• me vole compra un camisa   «vullc comprar una camisa»

Verps intransitius es convertixen en causal simplement agregant un objecte:

• me move   «em moc»   →   me move la table   «moc la taula»

Agregue -nte a un verp per a obtindre el participi actiu, que actua com a adjectiu o sustantiu:

• donante   «donant»

Agregue -da a un verp per a obtindre el participi passiu, que també actua com a adjectiu o sustantiu:

• donada   «dau»

Un verp es pot utilisar com a substantiu tal com està:

• nos dansa   «ballem»   →   la dansa   «la dansa»

Un adjectiu es pot utilisar com a substantiu la mateixa manera:

• un om saja   «un home sapient»   →   la sajas   «els sapients»

Els adverbis són idèntics als adjectius:

• un om felis   «un home feliç»   →   el dansa felis   «ella balla feliç»

Preguntes comencen en esce o una paraula interrogativa i terminen en un signe d’interrogat:

• esce tu pote dansa?   «¿pots ballar?» * cuando tu prefere come?   «¿quàn preferixes menjar?»

Prefixos derivatius

des-   =   desfer…

• infeta   «infectar»   →   desinfeta   «desinfectar»

re-   =   fer novament…

• comensa   «començar»   →   recomensa   «recomençar»

non-   =   no, lo opost de…

• felis   «feliç»   →   nonfelis   «trist»

Sufixos derivatius

-or   =   substantius d’adjectius, sustantius o verps: una persona que, com a part de la seua llabor o ofici, fa o treballa en…

• dirije   «dirigir»   →   dirijor   «director»
• carne   «carn»   →   carnor   «carnicer»

-ador   =   substantius d’adjectius, sustantius o verps: un instrument o ferramenta que fa o treballa en…

• lava   «llavar»   →   lavador   «llavadora»

-eria   =   substantius d’adjectius, sustantius o verps: el lloc de treball, tenda, oficina…

• carne   «carn»   →   carneria   «carniceria (tenda)»

-able   =   capaç o digne de ser l’objecte d’una acció:

• ama   «amar, voler »   →   amable   «*querible»

-eta   =   diminutiu, versió en miniatura, jovenil, roba interior…

• jaca   «abric»   →   jaceta   «jupetí»

-on   =   aumentatiu, versió gran, roba exterior…

• avia   «au»   →   avion   «avió»

-ia   =   despuix d’un sustantiu o d’un adjectiu ho fa un sustantiu abstracte

• madre   «mare»   →   madria   «maternitat» * vana   «va»   →   vania   «vanitat»

-i   =   tornar-se o causar convertir-se…

• roja   «roig»   →   roji   «enrogir, enrogir-se»

-i   =   usar una ferramenta o màquina…

• telefon   «teléfon»   →   telefoni   «telefonejar»

-i   =   fracció

• des   «dèu»   →   un desi   «un dècim»

Traduida par Vicente Costalago.