RE LEAR
Ata 1Sena 1 · Sena 2 · Sena 3 · Sena 4 · Sena 5
Ata 2Sena 1 · Sena 2 · Sena 3 · Sena 4
Ata 3Sena 1 · Sena 2 · Sena 3 · Sena 4 · Sena 5 · Sena 6 · Sena 7
Ata 4Sena 1 · Sena 2 · Sena 3 · Sena 4 · Sena 5 · Sena 6 · Sena 7
Ata 5Sena 1 · Sena 2 · Sena 3

Ata 5, Sena 3.

La campo brites, prosima a Dover.

[Edmund entra, vinsente, con tambur e banderas; Lear e Cordelia entra como prisonidas entra; soldatos e un capitan entra.]

Edm. Alga ofisiores trae los a via. Garda bon
asta cuando la desiras de la eselentes ci va judi los
es prima conoseda.

Cor. Nos no es la prima
ci con intendes la plu bon ia reseta la plu mal.
Per tu, re opresada, me es cadeda a su;
Me ta pote a otra veses grima plu ca la grima de fortuna falsa.
Esce nos no va vide esta fias e esta sores?

Lear. No, no, no, no! Veni, ta ce nos vade a via a prison.
La du de nos va canta como avias en la caje.
Cuando tu demanda un bondise de me, me va ajena
e demanda pardona de tu. Tal nos va vive,
e prea, e canta, e nara fables vea, e rie
a papilios dorada, e escuta cuando turbosas vea
parla de novas de la corte; e nos va parla con los ance –
ci perde e ci gania; ci es a en, ci es a estra –
e regarda la misterios de cosas,
como nos ta es la spiores de dio; e nos va gasta,
en un prison de mures, la manadas e setas de grandes
ci esflue e enflue como la luna.

Edm. Trae los a via.

Lear. Sur tal sacrifias, mea Cordelia,
la dios mesma lansa insenso. Me ia catura tu?
El ci ta separa nos debe trae un torxa de la sielo
e arde nos a estra como volpes. Seci tua oios.
La bon anios va devora los, carne e pel,
ante cuando los ta fa ce nos plora! Nos ta vide ce los fami prima.
Veni.

[Lear e Cordelia sorti, gardada.]

Edm. Veni asi, capitan; escuta.
Prende esta nota [dona un paper] . Segue los a la prison.
Me ia avansa tu par un grado. Si tu fa
como esta instrui tu, tu pote trova tua via
a fortunas nobil. Sabe esta, ce omes
es como la eda. Un mente jentil
no conveni la spada. Tua usa grande
no va tolera un discute. Dise ce tu va fa el,
o flori par otra metodos.

Cap. Me va fa el, mea senior.

Edm. Fa el! e scrive felis cuando tu ia completa.
Nota – me dise, pronto; e fa el tal
como me ia scrive.

Cap. Me no pote trae un caro, e no pote come avenas;
Ma si esta es un labora per un om, me va fa el.

[Sorti. Fanfara. Albany, Goneril, Regan, e soldatos entra.]

Alb. Senior, tu ia mostra oji tua cualias corajosa,
e fortuna ia gida tu bon. Tu ave la caturadas
ci ia es la oposores de la disputa de oji.
Nos nesesa los de tu, per usa los
como nos deside ce sua meritas e nosa securia
ta esije egal.

Edm. Senior, me pensa ce lo es conveninte
si me envia la re vea e misera
a alga reteni e garda asiniada;
la eda de el ave sua encantas, e sua titulo plu,
cual pote trae la cores comun a sua lado
e turna nosa lansas aclamada en la oios
de nos ci comanda los. Con el me ia envia la rena,
mea razona tota la mesma; e los va es preparada
doman, o a plu distantia, per apare
a do tu va ave tua prosede. A esta ora
nos suo e sangue: la ami ia perde sua ami;
e la disputas la plu bon, en la caldia, es maldiseda
par los ci senti su agia.
La problem de Cordelia e sUA padre
nesesa un loca plu conveninte.

Alb. Senior, par tua pasiente,
me vide tu como un suordinada en esta gera,
no como un frate.

Reg. Esta es como nos eleje per onora el.
Me crede ce nosa desira ta debe es demandada
ante ce tu ia parla tan longa. El ia gida nosa armada,
ia carga la encarga de mea state e person,
e sua prosima a me ta pote sta bon
e nomi se mesma tu frate.

Gon. No tan presipita!
En se eselentia propre el onora se
plu ca en tu ajunta.

Reg. En mea diretos
par me investida, el egali la plu bon.

Gon. Acel ta es la plu si el ta sposi tu.

Reg. Bufones es comun revelada como profetas.

Gon. Hola, hola!
Acel oio cual dise tal a tu pare straba.

Reg. Seniora, me no es sana; o me ta responde
de un stomaco plen fluente. Jeneral,
trae mea soldatos, mea prisonidas, mea erita;
desprende los, desprende me; la mures es la tua.
Atesta la mundo cual me crea asi per tu
mea senior e mestre.

Gon. Tu intende plase el?

Alb. La permete no reposa en tua bon vole.

Edm. E no en el de tu, senior.

Alb. Bastardo, si.

Reg. [a Edmund] Fa ce la tambur es colpada, e mostra ce mea titulo es de tu.

Alb. Resta ancora; oia razona. Edmund, me aresta tu
per tradi capital; e, en tua compania,
esta serpente dorada [indica Goneril] .
Regardante tua declara, sore bela,
me bloci el per la benefica de mea sposa.
El es sucontrata a esta senior,
e me, sua sposo, contradise vosa declara.
Si vos va sposi, presente vos desiras a me;
mea seniora es ja prometeda.

Gon. Un drama!

Alb. Tu es armada, Gloucester. Sona la trompeta.
Si nun apare per atesta sur tua person
e tua multe tradis evidente malvolente,
asi es mea promete [lansa a su un ganto] !
Me va demostra lo sur tua cor,
ante cuando me sabori pan denova, tu es en no modo min
ca me ia asi proclama ce tu es.

Reg. Malada, O, malada!

Gon. [a lado] Si no, me va fida nunca en medisin.

Edm. Asi es me responde [lansa a su un ganto] .
Cual en la mundo es el
ci nomi me trador, el menti como un vil.
Clama par tua trompeta. El ci osa prosimi,
sur el, sur tu, ci no? Me va manteni
firma mea veria e onora.

Alb. Un eraldo, ho!

Edm. Un eraldo, ho, un eraldo!

Alb. Fida tua virtua solitar; car tua soldatos,
tota enscriveda en mea nom, ia prende
en mea nom se descarga.

Reg. Mea maladia crese en me.

Alb. El no es sana. Gida el a mea tenda.
[Regan sorti, gidada. Un eraldo entra.]
Veni asi, eraldo. Sona la trompeta,
e leje esta a vos plen.

Cap. Sona, trompeta!

[Un trompeta sona.]

Er. [leje]
“Si un om de cualia o grado en la listas de la armada ta manteni ce Edmund,
conte suposada de Gloucester, es un trador en modos variosa,
ta ce el apare par la sona tre de la trompeta. El es corajosa en sua defende.”

Edm. Sona! [Trompeta prima.]

Er. Denova! [Trompeta du.]

Er. Denova! [Trompeta tre.]

[Un trompeta responde a entra. Edgar entra, armada, a la sona tre, un trompeta ante el.]

Alb. Demanda de el sua intendes, perce el apare
a esta sona de la trompeta.

Er. Ci es tu?
Tua nom, tua state? e perce tu responde
a esta clama presente?

Edg. Comprende ce mea nom es perdeda;
Par la dente de tradi nuda rodeda e comeda par vermes.
Ma me es tan nobil como la oposor
ci me veni per combate.

Alb. Ci es acel oposor?

Edg. Ci parla per Edmund conte de Gloucester?

Edm. Se mesma. Cual tu dise a el?

Edg. Estrae tua spada,
afin, si me parla ta ofende un cor nobil,
tu braso ta justi tu. Asi es la mea.
Vide, lo es la vantaje de mea onoras,
mea jura, e mea profesa. Me protesta –
an con tua fortia, jovenia, state, e eselentia,
an con tu spada vinsente e fortuna nova de la foco,
tua coraje e cor – ce tu es un trador;
falsa a tua dios, tua frate, e tua padre;
conspirante contra esta prinse alta e eselente;
e de la plu alta de tua testa
a la plu basa e la polvo su tua pedes,
un trador de multe manxas sapin. Si tu dise “no”,
esta spada, esta braso, e mea spiritos la plu bon es preparada
per demostra sur tua cor, a cual me parla,
ce tu menti.

Edm. Car lo es saja, me ta debe demanda per tua nom;
ma car tua esterna pare tan bela e gerin,
e ce alga dise ce tua lingua sona de bon eleva,
el cual me ta pote retarda secur e justa
par la regulas de un cavalor, me despeta e rejeta.
Me relansa acel tradis a tua testa;
me inonda tua cor con la menti odiada;
cual – car los tanje ancora a via e contusa apena –
esta spada de me va xasa pronto los
a do los va reposa sempre. Trompetas, sona!

[Alarmas. Combate. Edmund cade.]

Alb. Salva el, salva el!

Gon. Esta es mera pratica, Gloucester.
Par la lege de armas cual tu no ia debe responde
a un oposor nonconeseda. Tu no es vinseda,
ma enganada e encantada.

Alb. Clui tua boca, fem,
o me va tapi el con esta paper. [Mostra a el se letera a Edmund.] –
[A Edmund] . Para, senior.
[A Goneril] Tu ci es plu mal ce cualce nom, leje tua malia propre.
No larmas, seniora! Me persepi ce tu conose lo.

Gon. Dise esce me conose el – la leges es la mea, no la tua.
Ci pote acusa me per lo?

Alb. Multe monstrosa!
Tu conose esta paper?

Gon. No demanda cual me conose. [Sorti.]

Alb. Vade segue el. El es desperante; controla el.

[Un ofisior sorti.]

Edm. Acel, de cual tu ia acusa me, me ia fa,
e multe, multe plu. Tempo va estrae lo.
Lo es pasada, e me ance. – Ma cual es tu
ci ia dona esta fortuna a me? Si tu es nobil,
me pardona tu.

Edg. Ta ce nos intercambia caritas.
Me es no min en sangue nobil ca tu, Edmund;
si plu, la plu ce tu ia maltrata me.
Mea nom es Edgar e me es la fio de tua padre.
La dios es justa, e de nosa vilias plasente
los fa strumentos per flajeli nos.
La loca oscur e vil do el ia jenita tu
custa sua oios.

Edm. Tu ia parla coreta; es vera.
La rota ia turna completa; me es asi.

Alb. Me ia pensa ce tu modo de pasea ia revela
un nobilia reial. Me debe abrasa tu.
Ta ce triste lasera mea cor si me ia
odia a cualce ves tu, o tua padre!

Edg. Prinse onorada, me sabe lo.

Alb. A do tu ia asconde tu?
Como tu ia conose la miserias de tua padre?

Edg. Par cura per los, mea senior. Escuta mea nara corta;
E pos cuando el es narada, ai, ta ce mea cor va rompe!
Per evita la condena sanguosa
cual segue me tan prosima (ai, la dulsia de nosa vive!
ce con la dole de moria nos ta mori cada ora
en loca de mori a un ves!) ia instrui me per cambia
a la trapos de un loco, e finje un pare
cual an la canes despeta; e en esta vestes
me ia encontra mea padre con se orbitas sanguinte,
de cual la petras cara ia es perdeda; ia deveni sua gidor,
ia gida el, ia mendica per el, ia salva el de despera;
ia revela nunca (ai fali!) me a el
asta un dui ora pasada, cuando me ia es armada,
no serta, an esperante de esta bon susede,
me ia demanda sua bondise, e de la prima a la fini
ia raconta mea peregrina. Ma sua cor ia deveni nonperfeta
(Ai, tro debil per tolera la desacorda!)
entra du estremas de pasion, joia e lamenta,
ia rompe suriente.

Edm. Esta parla de tu ia afeta me,
e posible lo ta fa bon; ma parla plu;
tu pare como tu ave alga cosa plu per dise.

Alb. Si lo es plu, plu tristosa, reteni el;
car me es prosima a disolve
de la escuta de esta.

Edg. Esta ta pare un fini per los
ci no ama la triste; ma un otra,
per grandi tro multe, ta crea multe plu,
e pasa estrema.
En cuando me ia es criante forte, un om ia veni,
ci, vidente me en mea state la plu mal,
ia evade mea asosia odiosa; ma alora, cuando el ia descovre
ci ia dura tan, con sua brasos forte
el ia prende me par mea colo, e ia ruji
afin el ta rompe la sielo; ia lansa se sur mea padre;
ia raconta la nara la plu compatiable de Lear e el
cual cualce orea ta oia; cual en la raconta
sua lamenta ia crese inondante, e la lias de vive
ia comensa rompe. A du veses alora la trompetas ia sona,
e ala me ia lasa el en un stupor.

Alb. Ma ci ia es esta?

Edg. Kent, senior, la Kent escluida; ci en un desembla
ia segue la re sua enemi e atende el
en un modo no conveninte an un sclavo.

[Un senior entra con un cotel sanguosa.]

Sen. Aida, aida! O, aida!

Edg. Cual tipo de aida?

Alb. Parla, om.

Edg. Cual es la sinifia de acel cotel sanguosa?

Sen. Lo es calda, lo fumi.
El veni an de la cor de – Ai! el es mor!

Alb. Ci es mor? Parla, om.

Sen. Tua seniora, senior, tu seniora! e sua sore
es venenida par el; el ia confesa la ata.

Edm. Me ia es prometeda a ambos. Tota tre
es juntada en un momento.

[Kent entra.]

Edg. Kent veni asi.

Alb. Trae la sua corpos, si los es vivente o mor.
[Senior sorti.]
Esta judi de la sielos, cual fa ce nos trema
no toca nos con compatia. Esta es el?
La ora no permete la loda
cual cortesia vera comanda.

Kent. Me veni
per espera ce mea re e mestre ta ave un bon note.
El no es asi?

Alb. Nos ia oblida esta cosa grande!
Parla, Edmund, do es la re? e do es Cordelia?
Tu vide esta cosa, Kent?

Kent. Ai, perce como esta?

Edm. E ancora Edmund ia es amada.
La un ia veneni la otra per mea benefica,
e pos acel, mata se mesma.

Alb. Vera tal. Covre sua fases.

Edm. Me luta per vive. Me intende fa alga bon,
an con mea natur propre. Envia rapida
(lo es corta) a la castel; car mea comanda
es per la vive de Lear e Cordelia.
No, envia esta a tempo.

Alb. Core, core, O, core!

Edg. A ci, me senior? Ci ave la potia? Envia
tua simbol de remete.

Edm. Un bon idea. Prende mea spada;
dona el a la capitan.

Alb. Freta per tua vive.

[Edgar sorti.]

Edm. El ave un comanda de tua sposa e me
per pende Cordelia en la prison e
per pone la culpa sur la sua despera propre
ce el ia mata se mesma.

Alb. La dios defende el! Porte el ala per aora.

[Edmund es portada a via. Lear entra, con Cordelia mor en se brasos, Edgar, la capitan, e otras seguente.]

Re Lear e Cordelia

Lear. ai, ai, ai, ai! O, vos es omes de petra.
Si me ta ave tua linguas e oios, me ta usa los afin
la volta de sielo ta fende. El es a via per eternia!
Me conose cuando on es mor, e cuando on vive.
El es tan mor como la tera. Presta un miror a me.
Si acel sua respira ta nebli o manxa la vitro,
alora, el vive.

Kent. Esce esta es la fini prometeda?

Edg. O un imaje de acel teror?

Alb. Cade e sesa!

Lear. Esta pluma move; el vive! Si esta es vera,
lo es un fortuna cual remete tota tristias
cual me ia senti en mea vive.

Kent. O mea bon mestre!

Lear. Per favore, a via!

Edg. El es Kent nobil, tua ami.

Lear. Un pesta a tota de vos, matores, tradores!
Me ta pote salva el; aora el es a via per eternia!
Cordelia, Cordelia! Resta per un momento plu. Ha!
Cual tu dise, sua vose ia es sempre mol,
jentil, e cuieta – un cosa eselente en un fem.
Me ia mata la sclavor ci ia penda tu.

Cap. Es vera, mea seniores, el mata el.

Lear. Me ia fa lo, om, no?
Me ia vide la dia, con mea bon spadeta mordente
me ia ta fa ce los salta. Me es vea aora,
e esta mesma cruses ruina me. Ci tu es?
Mea oios no es la plu bon. Me dise la veria.

Kent. Si fortuna ta vanta de la du ci el ia ama e ia odia,
Nos vide un de los.

Lear. Esta vista es nonagu. Esce tu no es Kent?

Kent. La mesma –
tua servor Kent. Do es tua servor Caius?

Lear. El es un bon om, me pote dise acel.
El ta colpa, e rapida ance. El es mor e putrinte.

Kent. No, me bon senior; me es acel mesma om –

Lear. Me va atende acel direta.

Kent. El ci de la comensa de tua desende e dejenera
ia segue tua pasos triste.

Lear. Tu es bon videda asi.

Kent. E con nun otra! Tota es sin joia – sombre, e perilosa.
Tua fias plu vea ia mata se mesma,
e es mor sin espera.

Lear. Si, tal me pensa ance.

Alb. El no sabe cual el dise; e lo es vana
ce nos presente nos a el.

Edg. Sin usa.

[Un capitan entra.]

Cap. Edmund es mor, mea senior.

Alb. Acel es asi sola un pico.
Seniores e amis nobil, conose mea intende.
Cual comforta cual ta veni a esta dejenera grande
va es aplicada. Per nos, nos va resinia,
entre la vive de esta eselentia vea,
tota de nos potia asoluta; [a Edgar e Kent] a vos vos diretos;
e plu, tal ajuntas como vos, onorables,
ia merita an plu. – Tota amis va proba la sabor
de la recompensa de sua virtua, e tota enemis
la tas de la sua merita. – O, vide, vide!

Lear. E me fol povre es pendeda! No, no, no vive!
Perce un can, un cavalo, un rata debe ave vive,
e tu ave tota no respira? Tu no va veni plu,
nunca, nunca, nunca, nunca, nunca!
Per favore, desbotoni esta. Grasias, senior.
Tu vide esta? Regarda el! regarda! sua labios!
Regarda ala, regarda ala! [El mor.]

Edg. El desmaia! Mea senior, mea senior!

Kent. Rompe, mea cor; per favore, rompe!

Edg. Vide a supra, mea senior.

Kent. No frustra sua spirito. O, permete ce el pasa! El odia multe el
cual, sur la rota de tortura de esta mundo dur,
ta estende sua vive plu.

Edg. El es vera a via.

Kent. La mervelia es ce el ia dura tan longa.
Ma el ia saisi sua vive.

Alb. Porta el de asi. La nos conserna presente
es la turba jeneral.
[A Kent e Edgar] Amis de mea spirito, la du de vos
ta rena en esta domina, e ta susta la stato lansida.

Kent. Me ave un viaja, senior, cual me debe fa aora.
Mea mestre clama me; me no pote dise no.

Alb. La pesa de esta eda triste nos debe obedi,
parla lo cual nos senti, e no cual nos debe dise.
La plu vea ia carga la plu; nos ci es joven
va vide nunca tan multe, e no va vive tan longa.

[Tota sorti con un marxa funeral.]

LA FINI

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 4 april 2024 (17:36 UTC).