RE LEAR
Ata 1Sena 1 · Sena 2 · Sena 3 · Sena 4 · Sena 5
Ata 2Sena 1 · Sena 2 · Sena 3 · Sena 4
Ata 3Sena 1 · Sena 2 · Sena 3 · Sena 4 · Sena 5 · Sena 6 · Sena 7
Ata 4Sena 1 · Sena 2 · Sena 3 · Sena 4 · Sena 5 · Sena 6 · Sena 7
Ata 5Sena 1 · Sena 2 · Sena 3

Ata 1, Sena 4.

La palasio de la duxe de Albany.

[Kent entra, desembleda.]

Kent. Si me ta pote empresta otra dialetos
per desembla mea parla, mea bon intende
pote continua a la resulta completa
per cual me ia cambia mea aspeta. Aora, Kent la escluida,
si tu pote atende ala do tu sta condenada,
tal ta ce aveni, tua mestre, ci tu ama,
ta trova tu plen de operas.

[Cornos a en. Entra Lear, cavalores, e atendentes.]

Lear. No permete me resta un momento per come; prepara lo.
[Un atendante sorti.] Alo? Ci tu es?

Kent. Un om, senior.

Lear. Cual tu declara per tu mesma? Cual tu desira de nos?

Kent. Me declara ce me es no min ca me pare,
ce me ta atende fidosa el ci confida en me, ce me ta ama el ci es onesta,
ce me ta conversa con el ci es saja e dise poca, ce me teme la judi,
ce me ta combate cuando me no pote eleje, e ce me no ta come pexes.

Lear. Cual tu es?

Kent. Un bonom multe onesta, e tan povre como la re.

Lear. Si tu es tan povre como un sujeto como el es como un re,
tu es bastante povre. Cual tu vole?

Kent. Me vole atende.

Lear. Ci tu vole atende?

Kent. Tu.

Lear. Tu conose me, bonom?

Kent. No, senior; ma tu ave acel en tua aspeta cual me ta vole nomi mestre.

Lear. Cual es acel?

Kent. Autoria.

Lear. Como tu pote atende?

Kent. Me pote consela onesta, monta, core, ruina un bon fable par nara lo,
e trae franca un mesaje simple. Lo per cual otra omes conveni,
me es capas, e me cualia la plu bon es asiduia.

Lear. Cuando anios tu ave?

Kent. No tan poca, senior, ce me ta ama un fem per sua canta,
e no tan multe ce me ta regala el per cualce cosa.
Me ave cuatrodes-oto anios sur mea dorso.

Lear. Segue me; tu va atende me.
Si me gusta tu no min pos come, me no va parti de tu ancora.
Come, ho, come! Do mea atendante es? me fol? Vade, tu, e clama per mea fol.
[Un atendante sorti. Oswald la manejor entra.]
Tu, tu, senior, do mea fia es?

Osw. Como tu desira – [Sorti.]

Lear. Cual acel bonom dise? Clama ce la testagrasosa reveni.
[Un cavalor sorti.] Do mea fol es, ho? Me crede ce la mundo dormi.
[Un cavalor entra] Cual, aora? Do la miscada es?

Cavalor. El dise, mea senior, ce tuaa fia es malada.

Lear. Perce la sclavo no reveni a me cuando me ia clama per el?

Cavalor. Senior, el responde en un modo multe franca ce el no intende reveni.

Lear. El no intende?

Cavalor. Me senior, me no sabe cual aveni;
ma en mea judi, tu altia no es tratada con la ama cortes ce tu merita.
On ave un diminui grande de amablia cual es mostrada
en la dependentes jeneral, como en la duxe e tua fia ance.

Lear. Ha! tu osa dise tal?

Cavalor. Me suplica ce tu pardona me, mea senior, si me era;
car me es obligada no es silente cuando me crede ce tua altia es maltratada.

Lear. Tu recorda sola mea conseta propre.
Me ia persepi un descura multe cuieta resente,
cual me ia culpa mea curiosia jelosa plu ca un intende vera de noncortesia.
Me va esamina esta plu. Ma do me fol es? Me no ia vide el per du dias.

Cavalor. Ante cuando mea seniora joven ia vade a Frans, senior,
la fol ia anela continuante.

Lear. No plu de acel; me ia nota bon la situa.
Vade e dise a mea fia ce me ta vole parla con el. [La cavalor sorti.]
Vade, tu, e clama mea fol asi. [Un atendante sorti. Oswald la manejor entra.]
O, tu, senior, tu! Veni asi, senior. Senior, ci me es?

Osw. La padre de mea seniora.

Lear. “La padre de mea seniora”? La vil de mea senior!
Fio de un puta! Sclavo! Can!

Osw. Me no es cualcun de los, mea senior; me suplica per tua pardona.

Lear. Tu ta intercambia aspetas con me, vil? [//Colpa

el.//]

Osw. Me no ta es colpada, mea senior.

Kent. E ance no malpasida, futbalor basa? [//Malpasi

el.//]

Lear. Me grasia tu, bonom. Tu atende me, e me va respeta tu.

Kent. Vade, senior, leva, a via! Me ta instrui tu la diferes.
A via, a via! Si tu ta mesura tua longia torpe denova, pospone; ma a via!
Vade! Esce tu ave sabe? Tal. [Puia el a estra.]

Lear. Aora, mea bonom amable, me grasia tu. Asi es un grasia de tua atende.
[Dona mone.]

[La fol entra]

Fol. Permete ce me lua el ance. Asi es mea capeta galin.
[Ofre sua capeta a Kent.]

Lear. Como aora, mea fol bela? Como tu vade?

Fol. Senior, lo ta es la plu bon si tu ta prende mea capeta.

Kent. Perce, fol?

Fol. Perce? Per prende per atende el cual no es ancora favoreda.
No, tu no pote rieta en esta venta, o tu va developa la gripe.
Prende mea capeta! Nota ce esta om ia esclui du de sua fias,
e dona un bondise per la fia tre sin intende. Si tu ta segue el,
tu debe porta mea capeta galin. – como aora, tio?
Ta ce me ia ave du capetas e du fias!

Lear. Perce, mea xico?

Fol. Si me ia dona tota mea poseses a los,
me ta reteni mea capetas per me mesma. Ala es la mea!
demanda un otra de tua fias.

Lear. Atende, senior – la flajela.

Fol. Veria es como un can en se caneria;
on debe flajeli el per move,
en cuando seniora la can pote sta asta la foco e apesta.

Lear. Un peste iritante a me!

Fol. Senior, me ta ensenia un parla a tu.

Lear. Bon.

Fol. Memori lo, tio
  Reteni plu ca tu mostra,
  Parla min ca tu sabe,
  Presta min ca tu debe,
  Monta plu ca tu pasea,
  Aprende plu ca tu crede,
  Senta min ca tu lansa;
  Parti de tua bevida e puta,
  E resta en tua casa,
  E tu ta ave plu ca
  Du deses per un dudes.

Kent. Acel es no cosa, Fol.

Fol. Donce lo es como la respira de un legiste nonurida –
tu ia dona no cosa a me per lo. Esce tu no pote usa no cosa, tio?

Lear. Serta no, xico. No cosa pote es creada de no cosa.

Fol. [a Kent] Per favore, dise a el acel cuantia es la soma
de la lua de se peso de tera. El no ta crede un fol.

Lear. Un fol amarga!

Fol. Esce tu sabe la difere, xico, entre un fol amarga e un fol dulse?

Lear. No, xico; instrui me.

Fol. La senior ci ia consela
ce tu debe sede tua tera,
  Veni e pone el asta me –
Tu pote sta per el.
  La fol dulse e amarga
va apare pronto;
  La un en colores asi
La otra descovreda ala.

Lear. Tu nomi me un fol, xico?

Fol. Tu ia sede tota de tua otra titulos; tu ia nase con acel.

Kent. El es no tota un fol, mea senior.

Fol. No, serta; seniores e omes grande no ta permete me.
Si me ta ave un monopolio, los ta desira un parte.
E la senioras ance, los no ta permete ce me ave tota folia sola per me mesma;
los ta es saisinte. Dona a me un ovo, tio, e me va dona du coronas a tu.

Lear. Cual du coronas es los?

Fol. Tal, pos cuando me ia talia la ovo a la media e come la interna,
la du coronas de la ovo. Cuando tu ia talia tua corona en la media e sede ambos partes,
tu ia porta tua asino sur tua dorso tra la fango.
Tu ia ave poca inteleto en tua corona calva cuando tu ia sede tua corona de oro.
Si me parla como me mesma en esta, el ci trova prima esta ta debe es flajelida.
[Canta]
  Foles ia no ave min grasias en un anio,
  Car omes saja es deveninte dandis;
  Los no sabe como porta se inteletos,
  Se cortesias es tan simin.

Lear. Cuando tu deveni tan plen de cantas, bonom?

Fol. Me ia canta, tio, de cuando tu ia cambias tua fias a tua madres;
car alora tu ia dona a los la baston, e ia desapone tua pantalas propre,
[Canta]
  Alora los ia plora con joia,
    E me canta con triste,
    Ce tal un re ta vade xerca
    E entre la foles ta vaga.
Per favore, tio, reteni un profesor ci pote instrui tua fol en menti.
Me ta gusta aprende menti.

Lear. Si tu menti, bonom, nos ta fa ce tu es flajelida.

Fol. Me mervelia a tan simil tu e tua fias es.
Los ta fa ce me es flajelida per parla vera; tu ta fa ce me es flajelida per menti;
e a alga veses me es flajelida per mea silentia.
Me ta prefere es cualce cosa otra ce un fol!
Ma ancora, me ta prefere no es tu, tio.
Tu ia talia tua inteleto a ambos lados e ia lasa no cosa en la media.
Asi veni un de la talias.

[Goneril entra.]

Lear. Como vade, fia? Como tu ia decora tua fas?
Me pensa ce tu fronsi resente tua fronte tro multe.

Fol. Tu ia es un bonom bela cuando tu no ia nesesa cura per sua fronsi.
Aora tu es un O sin un numero. Me es plu bon ca tu es aora.
Me es un fol, tu es no cosa. [A Goneril] Si, vera, me va restrinje me lingua.
Tal tua fas comanda a me, an si tu dise no cosa. Silenti, silenti!
El ci reserva no peseta e no crosta,
Fatigada par tota, el ta desira alga.
[Indica Lear] Acel es un casca de un piso descascida.

Gon. No sola esta fol de lingua libre, senior,
ma otra de tua seguores egosa,
cexa e disputa cada ora, e eruta
con tumultosa basa e nontolerable. Senior,
me ia pensa ce, par informa completa tu de esta,
me ta pote reseta un remedia serta, ma aora me deveni temosa,
par cual tu mesma, ance, ia dise e fa resente,
ce tu proteje esta curso, e permete el
par tua autoria; e si tu es culpable de esta, la fali
no ta evita la condena, e la remedias no ta dormi,
cual, en la ofre de un bonia sana,
ta pote ofende tu, en la sua opera,
cual en otra casos ta es vergoniosa, ce donce la nesesa
debe nomi un prosede discreta.

Fol. Tu sabe, tio,
La pasaro de boscetas ia nuri la cucu tan longa
Ce sua testa ia es mordeda par sua enfantes.
Donce la candela ia estingui, e nos ia resta oscur.

Lear. Esce tu es nosa fia?

Gon. Veni, senior,
me ta desira ce tu ta usa la bon sajia
de cual me sabe tu es cargada, e desprende
esta disposas cual mutua tu resente
de la state cual tu merita.

Fol. Esce un asino no pote sabe cuando la caro trae la cavalo?
Ai, mea carafa, me ama tu!

Lear. Esce cualcun asi ci conose me? Esta no es Lear.
Esce Lear pasea tal? parla tal? Do es sua oios?
O sua conose debili, o sua persepis
fatiga – Ha! veliante? No vera!
Ci es el ci pote dise a me ci me es?

Fol. La ombra de Lear.

Lear. Me ta aprende acel; car, par la indicas de autocratia,
sabe, e razona, me ta pote es falsa convinseda
ce me ia ave fias.

Fol. Cual los va fa un padre obedinte.

Lear. tua nom, seniora bela?

Gon. Esta amira, senior, sabori multe
de tua otra ruses nova. Me suplica ce tu
comprende coreta mea intendes.
Car tu es vea e respetada, tu ta debe es saja.
Asi tu manteni un sento de cavalores e atendores;
esta omes es tan desordinada, tan vil,
ce esta nosa corte, infetada par sua condui,
pare como un otel tumultosa. Epicurisme e libido
fa ce el pare plu como un bar o bordel
ca un palasio cortes. La vergonia se mesma demanda
un remedia pronto. Donce, lo es desirada
par el ci va prende, si el no reseta, la cosa per cual el suplica,
limita alga tua seguores,
e fa ce la resta de los
es tal omes ci conveni a tua senese,
ci conose se mesmas, e tu.

Lear. Oscuria e diablos!
Prepara mea cavalos! Clama asi mea seguores!
Bastardo dejenerada, me no va disturba tu;
me ave ancora un otra fia.

Gon. Tu colpa me popla, e tu manada desordinada
fa servores de sua superiores.

[Albany entre.]

Lear. Mal fortuna a el ci repenti tro tarda! -
[a Albany] O, senior, tu veni?
Esce esta es tua vole? Parla, senior! – Prepara mea cavalos.
Nongrasia, vil con un cor de marmo,
plu xocante fea cuando tu mostra tu mesma en un fia
ca en un monstro de la mar!

Alb. Per favore, senior, es pasiente.

Lear. [a Goneril] predor odiada, tu menti!
Me seguores es omes de cualias la plu bon e rara,
ci sabe tota la detalias de obliga,
e, en la atendes la plu esata, suporta
la onoras de sua nom. – O la fali la plu peti,
tu ia mostra tu tan fea en Cordelia!
Acel, como un macina, ia tira la forma de mea natur
de sua loca fisada; ia tira de mea cor tota la ama
e ia ajunta la bile. O Lear, Lear, Lear!
Colpa a esta porteta cual permete ce la folia entra [Colpa se testo]
e tua judi cara sorti! Vade, vade, mea popla.

Alb. Mea senior, me no es culpable, car me no conose
lo cual ia move tu.

Lear. Es posible, mea senior.
Oia, Natur, oia! Diva cara, oia!
Retarda tua intende, si tu ia intende
fa fertil esta fem.
Pone sterilia en sua utero;
seci la organos de produi en el;
e fa ce no bebe ta sorti de sua corpo desonorada
per onora el! Si el debe reprodui,
crea sua enfante de spleno, afin la enfante ta es
un tormenta nonatural e estendeda a el.
Fa ce la enfante impresa plietas sur sua fronte joven,
e ce larmas cadente gasta canales en sua jenas,
fa ce tota la doles e beneficas de madria
causa ries e despeta, afin el pote senti
como plu agu ca un dente de la serpente
es un enfante sin grasias! A via, a via!

[Sorti.]

Alb. Aora, dios ci nos adora, de do esta veni?

Gon. Conserna nunca con la causa;
ma permete ce esta sua disposa ave la estende
ce senese dona.

[Lear reentra.]

Lear. Cual? Sincodes de me seguores en un ves?
En du semanas?

Alb. Cual es la problem, senior?

Lear. Me va dise a tu. [A Goneril] Vive e moria! Me vergonia
ce tu ave la potia per turba mea omia en esta modo;
ce esta larmas calda, cual eruta de me par forsa,
ta fa ce tu merita los. Tempestas e neblas a tu!
La feris abrida de un maldise par un padre
ta perfora cada de tua sensas! – Oios vea e amada,
si vos plora ancora de esta, me va estrae vos
e lansa vos, con la acuas cual tu perde,
per moli arjila. Vera, esce esta es la resulta?
Bon. Me ave ancora un fia,
ci me es serta es amable e conveninte.
Cuando el va oia esta de tu, el va despeli
tua fas lupin con sua ungias. Tu va vide
ce me va pone ancora la forma cual tu pensa
ce me ia rejeta per tota tempo; tu va vide, me garantia lo.

[Lear, Kent, e atendores sorti.]

Gon. Esce tu nota acel, mea senior?

Alb. Me no pote es tan partisan, Goneril,
a mea ama grande de tu –

Gon. Per favore, pas. – Cual, Oswald, para!
[A la fol] Tu, senior, plu un vil ce un fol, segue tua mestre!

Fol. Tio Lear, tio Lear, pausa! Trae la fol con tu.
Un volpe, cuando on ia catura el,
E tan fia,
Ta vade serta a la mataderia,
Si mea capeta ta compra un corda.
Tal un fol segue a pos.

[Sorti.]

Gon. Esta om ia reseta bon consela! Sento cavalores?
Lo es politica e secur per permete el reteni
sento cavalores a punto; si, afin con cada sonia,
cada zumbi, cada imajina, cada cexa, cada nongusta,
el ta pote garda sua senese con la potias de los,
e prende nosa vives par sua capris. – Oswald, asi!

Alb. Bon, ma tu teme posible tro multe.

Gon. Plu bon ce on es secur ca on fida tro multe.
Ta ce me sutrae la feris ce me teme,
e no los cual debe es ancora sutraeda. Me conose sua cor.
Cual el ia dise, me ia scrive a mea sore.
Si el ta susta el e sua sento cavalores,
cuando me ia mostra la nonconveni –
[Oswald la manejor entra.]
Como vade, Oswald?
Esce tu ia scrive acel letera a mea sore?

Osw. Si, seniora.

Gon. Prende alga cameradas e monte la cavalos!
Informa completa mea sore de mea teme spesial,
e ajunta alga de tua razonas propre per clari el. Vade,
e reveni rapida. [Oswald sorti.] No, no, mea senior!
Esta jentilia letin e tua curso,
an si me no condena el, ma, su pardona,
tu es multe plu disturbada per la asentia de sajia
ca lodada per tua jentilia danante.

Alb. Me no pote dise la distantia ce tua oios pote penetra.
Cuando nos atenta boni, frecuente nos dana lo cual es ja bon.

Gon. No alora –

Alb. Bon, bon; la aveni.

[Tota sorti]

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 4 april 2024 (17:36 UTC).