CatalàElefen
La Lingua Franca Nova («elefen») està dissenyada per ser una llengua realment simple, coherent, i fàcil d’aprendre, per comunicacions internacionals. Té diverses qualitats:Lingua Franca Nova (“elefen”) es un lingua desiniada per es vera simple, coerente, e fasil aprendeda, per comunica internasional. Lo ave cualias diversa:
1. Té un nombre limitat de fonemes. Sona semblant a l’italià o l’espanyol.1. Lo ave un cuantia limitada de fonemes. Lo sona simil a italian o espaniol.
2. S’escriu tal com sona. Cap nen ha de passar molts anys estudiant excepcions.2. Lo es scriveda como lo sona. No enfante debe perde multe anios en studia esetas.
3. Té una gramàtica realment simple i regular, igual que els criolls al món.3. Lo ave un gramatica vera simple e coerente, simil a la creoles de la mundo.
4. Té un grup limitat i totalment regular d’afixes productius per crear paraules noves.4. Lo ave un grupo limitada e tota coerente de afisas produinte per crea parolas nova.
5. Té regles ben definides sobre l’ordre de paraules, com moltes llengües majors.5. Lo ave regulas bon definida per la ordina de parolas, como multe linguas major.
6. Té una llista de paraules realment basades en les llengües romàniques modernes. Aquestes llengües són ben comunes i influents, i han contribuït en la major part del vocabulari anglès.6. Lo ave un lista de parolas fundida en la linguas romanica moderna. Esta linguas es comun e influosa, e ia contribui la parte major de parolas engles.
7. Està dissenyada per assimilar les paraules tècniques del llatí i el grec, la «norma mundial» de facto.7. Lo es desiniada per aseta natural la parolas tecnical de latina e elenica, comun tra la mundo.
8. Està dissenyada per semblar «natural» als qui comprenen les llengües romàniques, però sense semblar menys fàcil a l’altra gent.8. Lo es desiniada per apare “natural” per los ci comprende la linguas romanica, ma lo no es min fasil per otras.
Esperem que us agradi l’elefen!Nos espera ce tu va gusta elefen!

L’essencial

Alfabet i pronunciació

LletraPronunciació
acom a en «sac»
bcom b en «banc»
ccom c en «caixa»
dcom d en «de»
ecom e en «sec» o «séc»
fcom f en «fer»
gcom g en «gust»
hcom h en anglès
icom i en «sic» o «iode»
jcom j en «jota»
lcom l en «làmina»
mcom m en «mare»
ncom n en «noi» o «sang»
ocom o en «soc» o «sóc»
pcom p en «porta»
rcom r en «sorra»
scom s en «serp»
tcom t en «tasca»
ucom u en «suc» o «guant»
vcom v en anglès
xcom x en «xarop»
zcom s en «casa»

Ordre de les paraules

subjecte – verb – objecte:
  • la fem ama la casa   «la dona estima la casa»
partícules – substantiu – adjectiu:
  • la casa grande   «la casa gran»
temps – verb – adverbi:
  • me debe pasea atendente   «vaig a caminar amb cura»
preposició – substantiu:
  • el es en la jardin   «ell és al jardí»

La gramàtica

-s (o -es després de consonants) forma el plural dels substantius:
  • omes e femes   «homes i dones»
ia és el temps passat dels verbs:
  • tu ia labora   «vostè va treballar»
va és el temps futur dels verbs:
  • tu va labora   «vostè treballarà»
ta és la manera condicional (opcional):
  • si me pote, me ta vola   «si pogués, m’agradaria volar»
Un verb pot seguir a un altre si tenen el mateix tema:
  • me vole compra un camisa   «vull comprar una camisa»
Verbs intransitius esdevenen causal simplement afegint un objecte:
  • me move   «em moc»   →   me move la table   «moc la taula»
Afegiu -nte a un verb per obtenir el participi actiu, que actua com a adjectiu o substantiu:
  • donante   «donant»
Afegiu -da a un verb per obtenir el participi passiu, que també actua com a adjectiu o substantiu:
  • donada   «donat»
Un verb es pot utilitzar com a substantiu tal com està:
  • nos dansa   «ballem»   →   la dansa   «la dansa»
Un adjectiu es pot utilitzar com a substantiu la mateixa manera:
  • un om saja   «un home savi»   →   la sajas   «els savis»
Els adverbis són idèntics als adjectius:
  • un om felis   «un home feliç»   →   el dansa felis   «ella balla feliç»
Preguntes comencen amb esce o una paraula interrogativa i acaben amb un signe d’interrogació:
  • esce tu pote dansa?   «pots ballar?»
  • cuando tu prefere come?   «quan et prefereix menjar?»

Prefixos derivatius

des-   =   desfer
  • infeta   «infectar»   →   desinfeta   «desinfectar»
re-   =   fer novament
  • comensa   «començar»   →   recomensa   «recomençar»
non-   =   no, l’oposat de
  • felis   «feliç»   →   nonfelis   «infeliç»

Sufixos derivatius

-or   =   substantius d’adjectius, substantius o verb: una persona que, com a part de la seva tasca o ofici, fa o treballa amb …
  • dirije   «dirigir»   →   dirijor   «director»
  • carne   «carn»   →   carnor   «carnisser»
-ador   =   substantius d’adjectius, substantius o verbs: un instrument o eina que fa o treballa amb …
  • lava   «rentar»   →   lavador   «rentadora»
  • umida   «humit»   →   umidador   «humidificador»
-eria   =   substantius d’adjectius, substantius o verbs: el lloc de treball, botiga, oficina …
  • carne   «carn»   →   carneria   «carnisseria (botiga)»
-able   =   capaç o digne de ser l’objecte d’una acció
  • ama   «estimar, voler»   →   amable   «querible»
-eta   =   diminutiu, versió en miniatura, juvenil, roba interior …
  • jaca   «jacqueta»   →   jaceta   «armilla»
-on   =   augmentatiu, versió gran, roba exterior …
  • avia   «au»   →   avion   «avió»
-ia   =   després d’un substantiu o d’un adjectiu ho fa un substantiu abstracte
  • madre   «mare»   →   madria   «maternitat»
  • vana   «va»   →   vania   «vanitat»
-i   =   tornar o causar convertir …
  • roja   «vermell»   →   roji   «envermellir»
-i   =   utilitzar una eina o màquina …
  • telefon   «telèfon»   →   telefoni   «telefonar»
-i   =   fracció
  • des   «deu»   →   un desi   «un dècim»

Algunes de paraules bàsiques

lael, la
unun
mejo, em, el meu
tutu, vostè, et, a vostè, la teva, la seva
elell, ella, el, la (persones)
loell, ella, el, la (coses)
onun, nosaltres, la gent en general
nosnosaltres, ens; nostre
vosvosaltres, vostès, us, la seva
losthey, them
seells, elles, els, les, sí mateix, ells mateixos
esser, estar
avetenir
donadonar
disedir
vadeanar
volevoler
potepoder
debedeure
estaaquest
acelaquell
totatots
cadacada
caduncadascun (persones)
multemolt, molts
algaalguns, certs
algunalgú (persones)
pocapoc, pocs
nunningú (persones)
anencara
cualque ( coses )
ceque (com en «veig que vostè és aquí»)
cique (persones)
cuandoquan
cuantoquant
doon
comocom
perceperquè
carperquè
afinperquè
plumés
minmenys
caque (om en «ell té més que jo»)
ei
oo
maperò
sisi
si!si!
no!no!
aa
anteabans
astafins
conamb
contracontra
dede, des de, sobre, fora de
ena
entreentre, durant
estrafora de
parper (com en «aquesta pintura va ser feta per Picasso»)
perper
posdesprés de, darrere de
sinsense, excepte
sircavoltant, aproximadament, sobre
susota
supradamunt, sobre
sursobre, en (com en «és al pis»)
tramitjançant
ultramés enllà de
zero0
un1
du2
tre3
cuatro4
sinco5
ses6
sete7
oto8
nove9
des10
sento100
mil1000
alohola
bon diabon dia
bon notebona nit
como lo vade?com aquesta vostè? com estàs?
bonbo
maldolent
grasiasgràcies
adioadéu
omhome
femdona
xicanoia
xiconoi
amiamic
amavoler, apassionar; amor
odiaodiar; odi
oioull
videveure
oreaorella
oiasentir
bocaboca
testacap
mano
ditodit
pedepeu
colpaenganxar, colpejar
paseacaminar
corecórrer
gatogat
cangos
cavalocavall
bovevaca, bou
porcoporc
galpollastre
aviaocell
pexpeix
florflor
arborarbre
paispaís
siteciutat
vilallogaret
casacasa
ofisiaoficina
otelhotel
scolaescola
restoranterestaurant
autoauto
trentren
avionavió
barcopot, vaixell
bisiclebicicleta
gidaconduir, manejar
volavolar
viajaviatjar
salaquart
sejacadira
tabletaula
letollit
telefontelèfon
entraentrar
sortisortir
sentaasseure, asseure
usautilitzar
camisacamisa
pantalonpantalons
faldafaldilla
robavestit
jacaabric
sapatosabata
xapobarret
portaportar posat
vestivestir, vestir-se
desvestidesvestir, desvestir-se
librollibre
jornalrevista
penploma
notanota
lejellegir
scriveescriure
anioany
mensemes
diadia
orahora
minutominut
secondosegon
tastassa
vitrogot, vidre, cristall
platoplat
forceforquilla
cotelganivet
culiercullera
carnecarn
vejetalverdura
pomapoma
oraniataronja
panpa
pastaespagueti
risarròs
cosinicuinar
comemenjar
acuaaigua
tete
cafecafè
bircervesa
vinovi
bevibeure
solsol
lunalluna
pluvepluja
nevaneu
teraterra
marmar
colorcolor
rojavermell
oraniaataronjat
jalagroc
verdeverd
blublau marí
azulblau cel
blancablanc
negranegre
brunmarró
grisgris
grandegran
petipetit
longallarg
cortacurt
distantedistant
prosimapropera
belabell
fealleig
caracar
baratabarat
custacostar
paiapagar
compracomprar
vendevendre
abridaobert
cluidatancat

Traduida par George Boeree.

© 2014 Elefen.org. Tota diretos de autor es reservada.