AORA OJI
Novas de la mundo, simple reportada en elefen
2021 · 2020 · 2019 · 2018 · 2017 · 2016 · 2015 · 2014 · 2013

La Vatican desecreti documentos sur Pio 12

3 marto 2020

La Vatican ia abri sua arcivos sur la papia de Pio 12 en la Gera Mundal Du. Esta informa ia es secretida tra desenios pos acusas ce el ia deside iniora la Olocausto.

Criticores dise ce Pio 12, nomida “la pape de Hitler” a veses, ia sabe ce Deutxland nazi omiside iudis ma ia fali responde. El ia es la pape de 1939 a 1958. Ma la Vatican dise ce el ia labora privata per salva iudis.

Deses de eruditas prepara studia la multe documentos.

A un anio ante aora, Pape Fransisco ia deside abri la arcivos sur esta figur controversa de la eglesa catolica. “La eglesa no teme la istoria,” el ia dise a rexercores de la Vatican.

El ia ajunta ce la papia de Pio 12 ia es marcada par “momentos de difisiles grave, desides tormentada de sajia umana e cristian cual ia pote pare a algas como timidia”.

La pajeria ofisial de la Vatican dise ce on ave un cuantia vasta de materias, e multe es aora en forma dijital. Bispo Sergio Pagano, prefeto de la Arcivos Apostolal de la Vatican, ia dise ce la documentos de la Gera Mundal Du estende a miliones de pajes, divideda en 121 partes longo la temas.

Tota la spasio en la consulteria es ja reservada per la resta de la anio. La eruditas inclui algas de la Museo de Recorda de Olocausto en Washington e Hubert Wolf, un istoriste famosa deutx ci spesiali sur la papia de Pio 12.

On crede ce la controversia sur esta pape ia preveni sua alti a santia.

Intervenis par la eglesa catolica ia salva miles de persones iudi de la Olocausto, como la sentro de rexerca Yad Vashem en Israel reconose. Esta laboras ia es riscosa e noncoordinada, e los ia es suprapasada par la cuantia de crimines nazi, incluinte la omiside de sirca ses milion iudis.

En la desenio de 1920, Cardinal Eugenio Pacelli, alora como la ambasador de la Seja Santa en Deutxland, ia atesta la asende de nazisme, ante revade a la Vatican e deveni la pape.

On ave documentos jesuita enviada a la pape per informa el sur campas nazi de consentra, ma istoristes ancora no ia vide cualce de sua respondes. Wolf dise ce el desira ance vide leteras cual la pape ia reseta de sua ambasadores en la gera.

La periodo direta pos la gera fasina eruditas car governas ueste ia vide la Vatican como un aliada major contra la influe comuniste, a la comensa de la Gera Fria. Istoristes ave ancora multe demandas sur la “linia de rata” malfamosa – un via de evade organizada par alga eglesores catolica ci ia aida criminores nazi a fuji a America Sude pos la gera.

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 10 novembre 2021 (17:34 UTC).