AORA OJI
Novas de la mundo, simple reportada en elefen
2021 · 2020 · 2019 · 2018 · 2017 · 2016 · 2015 · 2014 · 2013

Espania deside esce lo va reloca la restantes de Franco

24 setembre 2019

En Espania, la Corte Suprema va deside esce on debe desentera la restantes de la tirano Francisco Franco.

La governa sosialiste asentua la nesesa de move los de un mausoleo de stato a un loca min controversa. La familia de Franco ia apela contra la desentera.

Esta tema ia divide opinas en Espania, un pais cual senti ancora la efetos de la rena de Franco. El ia gania la gera interna en la desenio de 1930 e ia governa la pais asta 1975.

El reposa prosima a la capital Madrid, en un mausoleo jigante nomida la Vale de la Cadedas, con ance deses de miles de persones matada en la gera interna.

Multe odia acel compleso como un monumento a la vinse de faxisme, e lo ia deveni un santeria per la destra estrema.

La governa ia aproba la desentera en agosto. Lo intende reentera Franco a lado de sua sposa en la semetero El Pardo, a norde de Madrid, do alga otra politicistes es enterada.

Ma la familia, ci prefere evita cualce move, desira ce el ta reposa en un tomba familial en la Catedral de la Almudena, a media vera de la capital.

La governa dise ce la tirano pasada debe no es moveda a cualce loca do on ta pote glori el.

La controversa aveni a un tempo de crise political en Espania, con ce la pais prepara per sua vota jeneral cuatro en cuatro anios.

An si democratia es aora bon instituida, la epoca de Franco osese ancora Espania. On ia acorda un “deside de oblida” en la traversa a democratia.

Un lege de amnestia, adotada en 1977, preveni tota investiga criminal sur la anios de Franco. Scultas de la tirano ia es sutraeda e on ia renomi multe stradas per dejeta indicas evidente de la pasada faxiste.

Un lege de memoria istorial, asetada en 2007 par la governa sosialiste, ia reconose la vitimes de gera a ambos lados e ia furni alga aida a vitimes ci ia survive la tirania de Franco, e a sua familias.

An tal, la labora per trova e reentera miles de persones ci ia mori en la gera interna es lenta e controversa. Plu ca sento mil vitimes de la gera, e de la represa ferose realida a pos, es ancora mancante.

Esta paje es presentada con la lisensa CC Attribution-Share Alike 4.0 International.
Lo ia es automatada jenerada de la paje corespondente en la Vici de Elefen a 10 novembre 2021 (17:34 UTC).